COMPARACIÓ: LLEGENDES URBANES


GRANADA

Granada és una ciutat que esta plena de llegendes i enigmes. Des de fa molts segles diferents ambients d'aquesta ciutat, com la Alhambra i els carrerons de l'Albaicín han sigut objecte d'inspiració per mil i una històries plenes de màgia i terror.
Moltes d'aquestes històries han quedat en la memòria col·lectiva de la gent, i han arribat a convertir-se en signes d'identitat de la ciutat. Aquestes llegendes han corregut de boca en boca, i els seus narradors han sigut capaços de jurar que són certes.


LA "NO MORT" DE FEDERICO GARCÍA LORCA

Aquesta història que molts s'atreveixen a dir que és certa, és una de les llegendes urbanes més apassionants de Granada. Dubtosos treballs d'investigació assenyalen que la història i la mort per l'afusellament de Federico García Lorca fou ben diferent. El periodista Haro Vallejo, que anys després de revelar aquesta història va ser condemnat per plagi, afirmava el següent: «Un forner va trobar el moribund poeta després de ser afusellat amb tres trets, dos al cos i un al cap».
El va portar malferit al convent de San Bartolomé, on es va recuperar tot i que la seva ment va quedar totalment inútil.
Villarejo va declarar que, rebatejat per les monges amb el nom de Manolo, Lorca va viure amb elles fins la seva mort, l'any 1954. El forner només es va adonar de a qui havia ajudat quan el 1976 va veure el poeta en una filmació del nodo. Una foto suposadament autèntica de Haro Vallejo i de les monges a prop d'una persona molt semblant a Lorca, va ser per a ell, la prova definitiva de la autenticitat de la història.
  
SORT QUE NO VAS ENCENDRE LA LLUM

Va succeir fa uns anys, a Granada capital, en un pis d'estudiants on vivien quatre noies. Un divendres dues d'elles se'n va anar als seus respectius pobles a passar el cap de setmana. De les dues que es van quedar, una va decidir anar-se'n a dormir al pis d'una amiga, per la qual cosa va deixar a l'altre noia sola al pis. Quan va arribar la nit, se'n va adonar de que s'havia oblidat el pijama i va tornar al pis a recollir-lo. Quan va entrar, va preferir no encendre la llum per no despertar a la seva amiga, va agafar el pijama a cegues i se'n va anar.

El dia següent va tornar, i la policia ja estava al pis. A l'entrar, va veure el cos de la seva companya estirat al terra tapat amb un llençol. A la paret (o a un mirall) de l'habitació hi havia una frase escrita amb pintallavis vermell: «sort que no vas encendre la llum».

EL XINÈS "ROBA ÒRGANS"

EL XINÈS ROBA ÓRGANS

Aquesta és una de les llegendes urbanes que més ràpidament va créixer en la passada dècada i que encara avui sempre hi ha algú que la torna a escoltar, i la dóna per recent i real. La veritat és que aquesta història, que molts afirmen que va succeir a Granada, és explicada com succeïda en diferents ciutats. En canvi, alguns s'atreveixen a donar fins i tot la ubicació exacta de l'establiment en el qual se suposa que va succeir. Una parella caminava de tornada a casa, quan en passar davant d'una botiga xinesa d'aliments, la dona va recordar que havia de comprar alguna cosa. L'home es va quedar esperant a l'altra banda del carrer. Van passar els minuts i no va veure sortir a la seva parella. Quan es va dirigir a l'establiment, el dependent xinès es va afanyar a fer el tancament de persiana. Aquest es va encarar amb ell i va jurar que a la botiga no hi havia entrat ningú. L'home va aconseguir entrar forcejant i no va trobar la seva parella a la botiga, pel que va decidir trucar a la policia. Quan els agents van entrar, van començar a registrar el local i finalment van trobar la jove a l'interior d'una habitació camuflada, lligada a una cadira, gairebé sense roba, amb ferides i evidents signes d'haver estat agredida.
Quan el xinès va ser detingut, els agents van aconseguir obtenir aquesta confessió: la noia anava a ser assassinada, per extreure-li els seus òrgans i vendre'ls al mercat negre.



BARCELONA

Cases endimoniades plagades de 'poltergeists', hostals de renom en els quals es menjaven l'hoste per sopar i cementiris per a indigents avui convertits en modernes places, Barcelona acull centenars d'històries i llegendes urbanes. Sembla que Barcelona sigui una ciutat on no hi hagi històries de fantasmes, per la seva cultura, i per ser una ciutat mediterrània i lluminosa, però no és així.

ESTACIÓ FANTASMA

A la Línia 5, passada Sagrada Família, hi ha una estació fantasma anomenada Gaudí; un projecte que va quedar a mitges a causa de l'escassetat de fons. Diuen que si pares atenció i mires per la finestra, podràs detectar ombres misterioses i persones sense rostre esperant el tren A sant de què si la parada està en desús? És una d'aquelles històries del metro de Barcelona que fan tremolar ...


ELS SUÏCIDIS DE L'ESTACIÓ DE ROCAFORT



Cap operari s'atreveix a treballar en horari nocturn a l'estació de Rocafort (L1) i amb raó, ja que ocorren fenòmens molt estranys. Fa anys es va produir una onada inexplicable de suïcidis que va posar en alerta al personal: quatre en un mes. Després d'aquest insòlit succés, diversos caps d'estació van assegurar veure per les pantalles de vigilància de l'estació persones caminant entre les vies, tot i que l'últim tren havia passat fa temps i l'accés al públic estava tancat. Quan posteriorment es va inspeccionar en lloc, no van trobar a ningú.


ELS FANTASMES DE PLAÇA CATALUNYA

En els 80 es va posar de moda el metrosurf, pràctica que consistia en enganxar-se a la part del darrere del vagó i deixar-se arrossegar o pujar al sostre del tren i "surfejar". Van ser moltes les víctimes que van morir atropellades o electrocutades. Dues d'aquestes morts es van produir a l'entrada de la via 2 a l'estació de Plaça Catalunya i alguns treballadors del metro afirmen veure formes estranyes enfilades als vagons en aquest mateix lloc.

UN TREN AL SUBMÓN

Diuen que després de tancar tots els accessos al metro i una al personal del suburbà està recollint les seves coses per anar-se'n a casa, un tren blanc i lluent apareix. És un model que es va deixar d'utilitzar fa molts anys i passa per les estacions i túnels abandonats, recollint passatgers amb assumptes pendents que no van aconseguir passar al més enllà.



CONCLUSIÓ

Les llegendes urbanes de Barcelona es basen en el món suburbà, ja que en aquests ambients obscurs i misteriosos es poden desarrollar amb facilitat diverses històries terrorífiques amb molt de contingut i força creïbles.

En canvi, a Granada les històries es centren en la ciutat, els misteriosos carrerons i en els emblemàtics edificis.