GRANADA
Granada
és una ciutat que esta plena de llegendes i enigmes. Des de fa molts
segles diferents ambients d'aquesta ciutat, com la Alhambra i els
carrerons de l'Albaicín han sigut objecte d'inspiració per mil i
una històries plenes de màgia i terror.
Moltes d'aquestes
històries han quedat en la memòria col·lectiva de la gent, i han
arribat a convertir-se en signes d'identitat de la ciutat. Aquestes
llegendes han corregut de boca en boca, i els seus narradors han
sigut capaços de jurar que són certes.
LA
"NO MORT" DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Aquesta
història que molts s'atreveixen a dir que és certa, és una de les
llegendes urbanes més apassionants de Granada. Dubtosos treballs
d'investigació assenyalen que la història i la mort per
l'afusellament de Federico García Lorca fou ben diferent. El
periodista Haro Vallejo, que anys després de revelar aquesta
història va ser condemnat per plagi, afirmava el següent: «Un
forner va trobar el moribund poeta després de ser afusellat amb tres
trets, dos al cos i un al cap».
El va portar malferit al convent de San
Bartolomé, on es va recuperar tot i que la seva ment va quedar totalment
inútil.
Villarejo va declarar que, rebatejat
per les monges amb el nom de Manolo, Lorca va viure amb elles
fins la seva mort, l'any 1954. El forner només es va adonar de a qui
havia ajudat quan el 1976 va veure el poeta en una filmació del nodo. Una foto
suposadament autèntica de Haro Vallejo i de les monges a prop d'una persona
molt semblant a Lorca, va ser per a ell, la prova definitiva de la autenticitat
de la història.
SORT QUE NO VAS ENCENDRE LA LLUM
Va
succeir fa uns anys, a Granada capital, en un pis d'estudiants on
vivien quatre noies. Un divendres dues d'elles se'n va anar als seus
respectius pobles a passar el cap de setmana. De les dues que es van
quedar, una va decidir anar-se'n a dormir al pis d'una amiga, per la
qual cosa va deixar a l'altre noia sola al pis. Quan va arribar la
nit, se'n va adonar de que s'havia oblidat el pijama i va tornar al
pis a recollir-lo. Quan va entrar, va preferir no encendre la llum
per no despertar a la seva amiga, va agafar el pijama a cegues i se'n
va anar.
El va portar malferit al convent de San
Bartolomé, on es va recuperar tot i que la seva ment va quedar totalment
inútil.
Villarejo va declarar que, rebatejat
per les monges amb el nom de Manolo, Lorca va viure amb elles
fins la seva mort, l'any 1954. El forner només es va adonar de a qui
havia ajudat quan el 1976 va veure el poeta en una filmació del nodo. Una foto
suposadament autèntica de Haro Vallejo i de les monges a prop d'una persona
molt semblant a Lorca, va ser per a ell, la prova definitiva de la autenticitat
de la història.
EL XINÈS "ROBA ÒRGANS"
EL XINÈS ROBA ÓRGANS
Aquesta
és una de les llegendes urbanes que més ràpidament va créixer en
la passada dècada i que encara avui sempre hi ha algú que la torna
a escoltar, i la dóna per recent i real. La veritat és que aquesta
història, que molts afirmen que va succeir a Granada, és explicada
com succeïda en diferents ciutats. En canvi, alguns s'atreveixen a
donar fins i tot la ubicació exacta de l'establiment en el qual se
suposa que va succeir. Una parella caminava de tornada a casa, quan en
passar davant d'una botiga xinesa d'aliments, la dona va recordar que
havia de comprar alguna cosa. L'home es va quedar esperant a l'altra
banda del carrer. Van passar els minuts i no va veure sortir a la
seva parella. Quan es va dirigir a l'establiment, el dependent xinès
es va afanyar a fer el tancament de persiana. Aquest es va encarar
amb ell i va jurar que a la botiga no hi havia entrat ningú. L'home
va aconseguir entrar forcejant i no va trobar la seva parella a la
botiga, pel que va decidir trucar a la policia. Quan els agents van
entrar, van començar a registrar el local i finalment van trobar la
jove a l'interior d'una habitació camuflada, lligada a una cadira,
gairebé sense roba, amb ferides i evidents signes d'haver estat
agredida.
Quan el xinès
va ser detingut, els agents van aconseguir obtenir aquesta confessió:
la noia anava a ser assassinada, per extreure-li els seus òrgans i
vendre'ls al mercat negre.
Aquesta és una de les llegendes urbanes que més ràpidament va créixer en la passada dècada i que encara avui sempre hi ha algú que la torna a escoltar, i la dóna per recent i real. La veritat és que aquesta història, que molts afirmen que va succeir a Granada, és explicada com succeïda en diferents ciutats. En canvi, alguns s'atreveixen a donar fins i tot la ubicació exacta de l'establiment en el qual se suposa que va succeir. Una parella caminava de tornada a casa, quan en passar davant d'una botiga xinesa d'aliments, la dona va recordar que havia de comprar alguna cosa. L'home es va quedar esperant a l'altra banda del carrer. Van passar els minuts i no va veure sortir a la seva parella. Quan es va dirigir a l'establiment, el dependent xinès es va afanyar a fer el tancament de persiana. Aquest es va encarar amb ell i va jurar que a la botiga no hi havia entrat ningú. L'home va aconseguir entrar forcejant i no va trobar la seva parella a la botiga, pel que va decidir trucar a la policia. Quan els agents van entrar, van començar a registrar el local i finalment van trobar la jove a l'interior d'una habitació camuflada, lligada a una cadira, gairebé sense roba, amb ferides i evidents signes d'haver estat agredida.