PRIMERA FASE (treball previ)
Estudi comparatiu entre Granada i Barcelona
a) HISTÒRIA
Granada:
L’orígen de Granada es remunta a la tribu ibèrica dels
“túrdulos”, una de les tribus més civilitzades de la Península Ibèrica. El
primer nom que va tenir va ser Ihverir, tot i que més tard, als segles I i II
a.C, els romans la van conquerir, la van convertir en un municipi i la van
anomenar Lliberis.
També l'anomenaven Florentia, i segons Antonio Gallego i
Burín es podia interpretar com a una ciutat florida o fructífera.
La població romana ocupava els actuals barris de
l’Alcazaba i l’Albiacín, i s’estenia fins al pujol de l’Alhambra.
El poble visigot va envair la Península,
i d’aquella època es conserven monedes i medalles, i això ens porta a deduir
que Granada va seguir sent la capital de la província. El que no es conserva
són documents ni costums.
Barcelona:
Els primers testimonis de població humana en el territori actual de Barcelona es remunten al neolític, aproximadament a l’any 2000 a.C.
Existeixen relats dels segles VII i VI a.C. que expliquen l'existència de poblats de les tribus iberes. En aquella època també hi havia una colònia grega. Durant la Segona Guerra Púnica es va ocupar, per ràpidament els romans s'hi van assentar.
Parlant estrictament, la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C, sobre un assentament ibèric anterior, establert a l’actual plaça Sant Jaume, que des de llavors i fins ara ha estat sempre el centre polític de la ciutat.
Al segle II va ser emmurallada i va tenir una època de gran prosperitat tot i que la capital de la província romana era Tarraco, l'actual Tarragona.
L'any 415 Adulfo va conquistar Barcelona, establint en ella la capital del regne visigot, que ràpidament va ser traslladada a Toledo.
Granada:
Granada és un municipi i una ciutat espanyola,
capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Està
situada al centre de la comarca de la Vega de Granada, a una altitud de 738 msnm,
en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil, i al peu del massís
més alt de la Península Ibèrica, Sierra Nevada, que condiciona la seva
climatologia.
-CLIMA:
En la major part del seu territori té un
clima mediterrani continental, tot i que també es dona un clima de muntanya a
la part més alta de la ciutat, i a la costa, subtropical.
Allà els estius són molt càlids i els
hiverns, molt freds.
-RELLEU:
Granada és muntanyosa a causa de
"Sierra Nevada", que es situa al centre-est de la província, amb
algunes planes destacables com la de les al·luvials o bona part de la zona de
l'Altiplà i Guadix.
Barcelona:
-CLIMA:
Barcelona té un clima mediterrani humit. Per aquest motiu, durant qualsevol estació de l’any Barcelona gaudeix del sol i d’un clima càlid i acollidor. Les temperatures són càlides a l’estiu i suaus a l’hivern amb poca oscil·lació tèrmica diària.
-RELLEU:El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.